De Siria en sé ben poc

La neu cobreix Europa i sembla ser que el fred siberià entela la vista i fa que no hi acabem de veure clar; coses tant evidents com que a Siria s’hi estan cometent crims contra la humanitat passen borroses per davant les nostres vides fetes a mida del sofà i l’eterna queixa frívola de com de cansats estem i quan falta encara pel proper pont.

Una flor no fa primavera i Siria s’emporta la palma del fracàs. El que fa uns mesos va començar amb protestes pacífiques en pro de la democràcia i en consonància amb el moviment de la Primavera Àrab, s’ha convertit en un camp de batalla on morters, cohets, i tancs cauen sobre una població civil incrèdula i indefensa que només intentava cridar ben fort per una obertura democràtica animats per el què en el seu moment semblava l’èxit dels seus veïns.

No deixa de semblar-me d’un egoïsme extrem que davant la desesperació i l’angoixa dels siris, la UE prepari ja l’evacuació dels ciutadans europeus de Siria. I evacuar els siris menys l’exèrcit i Asad què tal? Evidentment toca portar els nostres cap a casa, però collons, tanta institució junta amb noms compostos que fan servir adjectius i  sustantius com “unit”, “unides”, “unió” no és capaç de fer un sobre esforç diplomàtic per convèncer a Asad que cedeixi el poder al seu vicepresident? Hi ha d’haver una manera d’aturar això, no pot ser que les altes cúpules que fan girar el món serveixin només per discutir noves sancions contra el règim d’Asad. I als russos i al xinesos què coi els passa? Tampoc es pot fer res per abolir el dret d’aquests països a bloquejar la comunitat internacional a l’hora de condemnar el què està passant? No ho trobeu extrany? No us sembla terriblement vergonyós? No us posa dels nervis que per culpa de tanta diplomàcia i procediment protocolari vagin passant els dies i caient  vides humanes innocents? No us heu sentit molt miserables avui veient els cadàvers dels nens?

No pretenc tocar la fibra a ningú però sí fer-vos  pensar dos segons sobre la importància que donem  a les coses. Fa dies que Siria em ronda, ho fa en el pensament, en les imatges, en les ganes de denunciar alguna cosa,  però jo de Siria poca cosa en sé més enllà del seu nom preciós que té el so d’una nit d’estiu. Fa dies que en vull escriure alguna cosa però ho havia deixat córrer per falta d’informació. Continuo amb aquest buit il.lustratiu sobre Siria però fa poques hores, els bombardejos sobre un hospital a Homs han provocat el tall del subministrament de la llum i 18 nadons prematurs no han han pogut sobreviure per falta d’electricitat. No és que els milers i milers de morts de fa mesos no em saccegin la conciència però imagino que els prematurs, per la seva suprema fragilitat, morts en plena lluita enmig d’una altra supervivència m’han fet escriure ni que sigui això, una reflexió en veu alta, una mostra de vergonya aliena pel no fer res de qui sí podria fer alguna cosa.

I tu, com pots bombardejar un hospital fill de ta mare?

Del cor de Siria només ens arriba una realitat estruncada, grabada amb tèfons mòbils perquè no hi ha periodista que hi posi el peu. Jo voto per per pensar, voto per no ignorar, per disminuir l’enviament de corresponsals d’aquest nostre país al mig d’uns temporals de neu de fireta  i dedicar més temps a informar, a indagar i a mostrar-nos què passa i per què. No vull saber què no fa Nacions Unides, vull saber què podria fer, vull que algú em confirmi que els suposats salafistes contra els què el règim clama combatre son nens, dones i homes que l’unic delicte que han comès ha estat haver demanat la seva llibertat. Ells son els terroristes armats contra els que el govern de Damasc lluita, oi que sí?  Així és com tristament ho entenc jo però em falten detalls.

Crec que legitimar davant l’opinió pública guerres tant  infames com aquesta és de les poques coses que podem fer. Saber d’elles, de la seva gent, de què els passa i què senten. Us convido a devorar informació sobre Siria, a buscar fonts, històries, testimonis per fotre encara que sigui només simbòlicament al seu dictador que, a part de cometre crims contra la humanitat, ha aconseguit silenciar els mitjans de comunicació. No deixem que ens rellisquin aquestes coses i sinó posem-nos tots a l’altre cantó. Com et sentiries si a la teva ciutat avui haguessin matat a 500 persones entre elles els teus fills a un dels quals encara li dones el pit i per aquelles coses de la vida t’assabentessis que mentrestant en aquest reducte privilegiat de món celebrem gols alegrement i ens ofenem per una gala de cinema?

La vida segueix, faltaria més, però per respecte, tinguem Siria al cap una mica cada dia, potser així veurem que això del fred siberià dit entre calefaccions i flassades tampoc és tan terrible.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s