Es fan reformes

Bon dia Mariano & Co.,

Avui m’he llevat molt més d’hora del què és normal perquè una de les meves criatures m’ha interrumput el son tantes vegades durant la nit que el meu cervell ha deixat de segregar melatonina un parell d’hores abans que sonés el despertador. Això tindrà conseqüències i no rendiré prou al treball, no només hauré de recórrer a un extra de cafeïna sinó que tal com estan les coses, ja cal que em posi doble capa de corrector als ulls perquè amb aquesta estafa laboral (ups perdó, volia dir reforma) l’amenaça està servida.

Cosa extranya en mi, amant del nòrdic i el seu caliu durant les matinades d’hivern, he sortit del llit i aquí em tens, amb la tassa de cafè i el teclat, les úniques dues armes que faré servir per escridassar-te una mica, o com a mínim recomanar-te l’ingesta de cues de pansa per refrescar aquesta memòria. Ai Mariano, que tampoc fa tants dies d’allò que deies que “Lo que necesita España no es facilitar el despido sino fomentar la contratación”, més que dir, ho prometies i pel què es veu, el ganxo de la mentida no et va sortir malament perquè vas tenir els vots necessaris i això fa que avui persones com jo haguem d’aguantar a persones com tu.

Ara no només haurem de combatre la crisis sinó també la nova reforma i ja t’aviso, jo no tinc més temps per assamblees i manifestacions així que et dedico aquesta entrada i punt; ahir diumenge ja vaig caminar entre la protesta, i vaig suar sang explicant al meu fill de dos anys que no era la rua del carnestoltes allò que seguíem, sinó el crit per intentar que el teu govern s’adoni que els que ens manifestem i els que no hi estem d’acord som la gent contra la que t’has escarnissat. Per governar, amb la gent s’hi ha d’estar, s’hi ha de pensar. És pervers que et donin la possibilitat de governar i comencis ni més ni menys imposant aspectes regressius que porten a la eliminació de drets dels treballadors, és cínic que t’hagis guanyat els vots dient que fomentaries la contractació i que ara facilitis els acomiadaments, que provoquis que sigui fàcil i totalment legal despedir gent mitjanament ben remunerada per contractar-ne de nova i pagar-los molt menys.

Està clar que alguna cosa s’ha de fer, segurament una reforma, però comença per reformar des de dalt, que és des de dalt que va començar aquesta crisis, financers i poderosos, treu-los a ells les esperançes de futur, canvia el model productiu, rasca, rasca i rasca fins que vegis com crear llocs de treball. Sabia, i si ho sabia jo ho sabíem tots, que això passaria, que els únics que en sortirien guanyant de tenir gavines sobrevolant els nostres caps, serien els empresaris i directius, la resta ens espolsarem com podrem les caques d’aquestes gavines: els que estan a l’atur no trobaran feina perquè no generes llocs de treball i els que tenim feina ho tenim més fàcil per acabar al carrer. Molt eficaç per l’economia, eh? Europa et farà perdre el nord, i a aquest pas, el sud també, es nota massa que només estàs fent els deures que les autoritats europees et demanen per promoure un canvi laboral que reajusti les rendes. Es nota massa que només et mulles per els de dalt. La mateixa història de sempre però posan-te falsament al costat del poble amb un escut fet d’aquesta pedagogia de la ressignació que és la única cosa que verbalitzes des del primer dia del teu mandat.

Saps què Mariano? Jo sóc una d’aquelles persones que va créixer escoltant aquell eslògan de “La feina ben feta no té fronteres, la feina mal feta no té futur”, i en aquesta nit interrompuda no he pogut evitar recordar-lo. La campanya debia ser eficaç, doncs jo me la vaig creure i sempre he treballat pensant no només en el futur sinó en el valor del propi treball, i ara véns tu amb aquesta premeditada didàctica i vas calant aquest enfonsament i postració entre tots nosaltres fins a fer-nos sentir culpables de tot plegat. Ara véns tu i ho empapes tot amb la desvaloració del treball. Has d’anar amb compte amb la gent, Mariano, per acabar amb la crisis no s’hi val tot.

Mariano, m’agradaria seguir però t’haig de deixar, ara sí que és l’hora que sonaria el despertador i ara toca motxilles, canvi de bloquers, vestir, fer esmorzars, bates, agendes i no t’oblidis de la doble capa de corrector. Ara toca menjar-me els meus nens a petons per dir-los bon dia. Mentres em dutxo potser que els posi una estona en Doraemon, a veure si d’aquella butxaca màgica n’extreu sobretot per a ells, un futur millor. Ara toca córrer cap a la feina jo que en tinc.

Companys, bona setmana laboral…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s