Còrtex cerebral busca llibre

Imatge de PinterestJersei més gros que jo, pantalons de pijama, mitjons gruixuts i uns clips al cap que segur no fomenten la sensualitat però us asseguro que són els aliats perfectes per la meva comoditat. A veure si ara els de Silicon Valley es pensen que estan innovant amb la moda d’anar a treballar amb xancletes i pantalons de pijama i competir per qui porta els mitjons més cridaners; que no senyors silicons, que això de la comoditat per treballar és un clàssic, almenys per mi. En realitat, escriure un post de tant en tant sense contraprestació econòmica no es pot considerar una feina però com que comporta concentrar-se i exprimir una mica la creativitat, ho acceptem com animal de companyia, d’acord?

Doncs així guarnida “a lo Silicon Valley” em trobo en aquests moments, reclinada sobre coixins enormes dins el meu racó de llit que avui, com tantes altres nits, he convertit en un centre d’operacions de mesures perfectes des del qual desplego llibres, portàtil , revistes, llibretetes i tassa amb alguna cosa fumejant, no m’importa massa el què, sempre i quan sigui calent. Estic capficada perquè se m’acumulen els llibres sobre la tauleta de nit, preocupada no tant pel fet dels llibres propiament, que com a objecte ja m’agraden que s’acumulin sinó per les lectures, crec que llegeixo menys que mai i això no m’agrada.

Durant uns anys molt complaents professionalment, vaig treballar en dues agències literàries i entre moltes altres coses llegia:  llegia a la feina, a casa, a la platja, a la muntanya, anava amunt i avall amb manuscrits, galerades, llibres, tot el dia feia informes, catalogava, en veníem els drets, alguns guanyaven premis i d’altres s’acabaven venent a les llibreries i això feia molta il.lusió. Un record agredolç el d’aquella època, tot i així em quedo només amb la dolçor del món del llibre, de la ficció, de les històries, i sobretot dels personatges, frega el vici, ho reconec però simplement no me’n puc desenganxar, i de la mateixa manera que em sento feliç el dia que vaig a comprar llibres, m’enfado molt quan en començo un i no m’agrada, és una sensació terrible i decepcionant que fa posar de molt mal humor.

Atenció, confesso: jo sóc de les que si no el pot suportar el deixa a mitges. Ja està, ja ho he dit. Sempre he pensat que estava cometent una mena de crim fins que l’altre dia vaig llegir un article que relacionava la lectura de ficció amb la neurociència i aleshores va ser com quedar redimida d’un pecat que he comès en secret des de petita. Segons aquest article d’Annie Murphy (“Your brain on fiction” The New York Times, 17 de març 2012), quan llegim una descripció detallada, una metàfora evocativa o un intercanvi emocional entre personatges, el nostre cervell s’estimula i fins i tot pot canviar la nostra manera d’actuar a la vida. L’estudi revela coses tant fascinants com que quan un llegeix metàfores del tipus “la cantant tenia una veu de vellut” s’activa el component sensorial del  còrtex cerebral, mentre que si llegeixes una frase equivalent en significat tipus “la cantant tenia una veu bonica” no s’activa res de res. Tot plegat seductor, no?

Així que deixar lectures que no m’agraden a mitges ja no és tant terribe perquè em recolzo amb la neurociència per confirmar que no em fan cap bé ni m’estimulen el còrtex, i a mi el còrtex m’agrada ben estimuladet.

Llegir és un plaer, o ho hauria de ser, i tot i que els artefactes digitals d’última generació juntament amb la televisió siguin uns competidors airats pels pobres llibres,la lectura no hauria de quedar relegada a una virtut passada de moda, de fet crec firmament que l’era digital i la lectura poden conviure en pau i potenciar-se de forma recíproca amb les sinèrgies positives individuals de cada una.

En un altre estat de competència, hi ha coses com el darrer informe sobre hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya 2011 on s’hi detecta un creixement de la lectura; tot i que me n’hauria d’alegrar, hi ha alguna cosa en aquest tipus d’informes que em posa molt nerviosa, és pel tema de les estadísitques i els tant per cents i com es vincula la lectura amb nivells d’estudis, tamanys de l’hàbitat i ocupacions dels lectors…excuses. A casa nostra tots els nens van a l’escola, tots els nens tenen accés gratuït a les biblioteques públiques on no has de pagar ni pel carnet, tots els nens, i ara deixo de banda els entorns socioeconòmics desfavorables, tenen accés a una videoconsola, a una Wii, a unes bambes de 150€, i em sembla fenomenal, però també ho és tenir el dret i el deure de regalar i ésser regalat un llibre. L’herència cultural i educativa no em serveix doncs, per desmereixer la lectura. Llenço una reflexió en veu alta a les escoles: deixeu que els nens i els adolescents s’acostin als llibres pel simple acte de gaudir, que remenin i escullin què volen llegir, que els ensumin, que els tastin, que n’extreguin només allò que els farà quedar amb el regust dolç de voler tornar-ho a probar. Imposar una lectura és sovint perdre un lector. I aquí va una altra reflexió en veu alta totalment genèrica: poseu llibres a casa vostra, en serio, no són nocius, llegiu als vostres fills si és que en teniu,llegiu vosaltres com a divertimento,  premsa, àlbums il.lustrats, revistes, articles, regaleu-vos dosis d’imaginació i d’opinió, tingueu armes per anar ben equipats de cap i ànima per aquest món babau.

Jo sovint necessito posar-me en “silence mode” com un acte egoïsta que fuig del dia a dia, de tot el què comparteixo amb família, feina i amics, a vegades m’urgeix tancar-me en mi mateixa i endinsar-me en històries que no tenen res a veure amb mi, pensar a través d’altres ments i comprendre i entendre el món des de diferents punts de vista. Només en aquest estat aconsegueixo integrar nous conceptes, noves maneres de viure, obtenir informació de temes que potser no hauria ni ensumat que podien ser interessants, només nodrint-me de ficció accepto  tenir tant sols una vida per viure.

La conclusió lògica de tot plegat, i ho dic amb els meus clips al cap i els pantalons de pijama posats, és que amb un llibre ets capaç de crear el què vulguis dins la teva ment mentres que amb altres màquines o sistemes només som capaços de reproduïr. Llegir doncs és llibertat. Siguem lliures, almenys llegint!

Us deixo amics, aparco el vici digital unes hores i me’n vaig a estimular el còrtex, em poso en “silence mode”, ssshhhhhhhhhh…llegint en 3, 2,1. Bona nit.

4 comments on “Còrtex cerebral busca llibre

  1. Totalment d’acord amb tu, m’encanta poder perdre’m en històries que no son la meva, en mons diferents, situacions que em fan volar i viure altres coses, altres vides.

    ESTIMO LLEGIR!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s