Criatures-toma II

119275090100661012_UcMN6q46_fHi ha setmanes que semblen fragments escopits des de la dimensió desconeguda: reunió de medicaments al costat de la cafetera, nits amb interrupcions constants perquè un té por dels Reis de l’Orient, per un atac de tos, per posar coixins sota el matalàs a les tres de la matinada, rentadores a les quatre, la paraula esdrúixola que torna a entrar a la teva vida, consum de mel i llimona que ratlla la drogodependència, suspesos de matemàtiques encerclats en vermell que constaten que la genètica va més enllà del físic i a més pot arribar a  ser molt mal parida,  logístiques impossibles de tu el deixes a casa els teus pares, el passes a recollir al migdia, anada pediatre, la son que et pot sobre les parpelles i les parpelles sobre els apunts, anades a la farmàcia com aquell qui va al vàter, torna, vas o vaig jo a buscar l’altre, que no, que són tres pufs, que jo no li donaria antibiòtic, bàsicament setmanes en les que les converses es redueixen a “jo diria que té unes decimetes”. I és que això ho haurien d’avisar, hi hauria d’haver un capítol sencer en el coi de manual que no porten els nens al néixer ni al créixer, dedicat a “les decimetes”, perquè amics, de veritat, el mot decimetes fa estralls a la vida de parella, us ho asseguro. On abans hi havia “he comprat aquest vi que m’han dit que és molt bo”, ara hi ha decimetes, on abans hi havia “tinc entrades pel concert”, ara hi ha decimetes, on abans hi havia “podríem fer una sortida en moto i anar a aquella casa rural” ara hi ha les filles de sa mare de les decimetes. On abans hi cabia tot, temps per estudiar, per escriure, per intentar estar bona, per sortir a córrer, per estar apuntada a un gimnàs i trepitjar-lo, per canviar de pentinat, per descobrir racons, per marxar a l’Àfrica, per fer sopars amb amics, i per decidir si eren més bons els plàtans de les Canàries o les bananes, ara només hi caben ells dos i les seves decimetes. Pobrets meus (mala mare).

Ah, aquests essers petits i tendres que fan riure i desperten coses bones que un no sap que porta dins però que a vegades es desdoblen en deu i fan el soroll de vint, i acaben traient la fúria que un tampoc sabia que portava dins.  Criatures, encabir-les en una setmana normal és fer un tetris dissenyat amb mala baba, encabir-les en una setmana amb decimetes és el caos total, la fi.

P.D. Quan deu costar fer-se una rèplica del Mur de les lamentacions amb les mides del bany?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s