#LesNenesNoSónNostres

tumblr_mdjiuabMpu1r2d3v2o1_1280

Hi ha països famolencs que tenen un forat a l’estomac. Es cargolen de fam fins que el forat esdevé un nus negre i aspre que enllaça diferents filaments enverinats: política, corrupció, pobresa i violència. És un nus que queda a anys llum dels nostres nusos existencials de color rosa, aquells que intentem mostrar a través de les nostres selfies, les nostres piulades i els nostres whatsapps. Si Darwin aixequés el cap, possiblement s’adonaria que la síntesi evolutiva moderna, es resumeix en identitats efímeres que ens atorguen una nova habilitat: la de sentir-nos capaços de fer-nos una foto amb un foli DIN A4 que contingui un missatge ensucrat. #BringBackOurGirls. Avui aquest, demà en serà un altre. També li direm gest sense precedents, també ens salvarà dels nostres petits inferns. Just després de la piulada corresponent, retuitejarem alguna broma sobre dones que peguen a dirigents polítics, i marcarem amb una estrelleta groga la nostra preferència per un tuit d’un amic que acaba de ser pare.

Nigèria té nenes i també té gana. La gana, tal com demostren els estudis que no acostumen a ser virals, acaba amb la capacitat de treball, abaixa salaris i fa que la pobresa es transmeti de generació en generació. La gana redueix la capacitat de concentració i la capacitat d’assimilació, la gana redueix per tant, la capacitat d’aprendre. La gana eradica l’autoestima, qualsevol motivació i evidentment l’alegria de saber-se viu.

Els homes de Boko Haram tenen gana; fa dècades que en pateixen. Una gana ferotge, un forat a l’estomac que ha privat a tots els seus components de qualsevol oportunitat econòmica i de creixement. Si en comptes de pa t’alimenten amb sermons religiosos radicals, aleshores cremes escoles, et sents orgullós del teu esperit criminal, i gallardeges de la teva capacitat de negar qualsevol dret al gènere femení. Penses que al capdavall, jugar amb la vida de gairebé tres-centes nenes són els postres deliciosos que posen la cirereta al teu merescut banquet. La misèria és un nutrient tòxic i putrefacte.

Els homes de Boko Haram no tenen perdó. La nostra indiferència davant la seva gana tampoc. Més val un cartell Din A4 que res, cert, però no deixem de rascar més i més, no oblidem agafar culleres i paelles pel mànec i buscar la manera d’alimentar aquest mig món famolenc, perquè sense gana les nenes seguirien al costat de les seves famílies. No ens equivoquem; per molt que el missatge del cartellet cali en els cors, les nenes no són nostres. El deure de fer alguna cosa contra la fam, sí.

I sota cels que no saben de hastags ni de cerques orgàniques, ens adormim amb la consciència tranquil·la, embolcallats de nusos existencials tenyits d’un rosa insuls. #BringBackOurGirls. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s