És ben possible que a dia d’avui, el cos de bombers de la Generalitat de Catalunya em tingui l’ull posat a sobre; no és d’estranyar, car he assolit el proficiency en apagar focs.
Punxo una mica en les proves físiques però les meves habilitats per gestionar “marrons” són extraordinàries. Siguin meus o no, eh? això és el millor. I és que la feina ben feta no té fronteres que deia aquell, i el morro que gasten alguns, tampoc.
Tot bon bomber sap que llençar més llenya al foc és contraproduent, per això m’estalviaré llistar tots els que he apagat darrerament.
Estic segura que qualsevol dia, i per qualsevol dia entenem una jornada laboral en la que mossegaries, cridaries i a uns quants els diries el nom del porc, els bombers truquen a la porta per comunicar-me que no em calen ni les oposicions. Incorporació immediata.

Res. Una mica cremada, valgui la redundància. Una mica només. La família bé, gràcies.