Vull un Jaume Figueras XL que duri el que dura un coi de partit de futbol

85820f3115d145006a2aa08c130f9c88_hAvui és un dia com qualsevol altre. Matinada moguda, el despertador i jo que funcionem amb tempos diferents, dues de sucre moreno al cafè, una de pediatre, dues de trajecte gèlid de moto direcció feina: córrer, contesta, truca, anota, tradueix, discuteix, empassa, somriu, un altre cafè, blablabla, dina, recupera hores pediatre, torna cagant llets (perdó per l’expressió), prepara berenar, recull criatures, deures, prepara sopar, dutxes, sopem, posem a dormir (conte, aigua, pipí, vull més aigua, dóna’m la mà, tinc una burilla al nas, no te’n vagis, em pica el peu, vull més aigua), escriu, esborra, bada per les xarxes, reescriu, esborra, deixa-ho corre, bona nit, bona nit. Fos a negre.

El món, així pelat, no convida massa a festejar-hi. Afortunadament, tots sabem que n’hi ha un molt més melós, conquistador i generador d’expectatives i que dins d’aquest, fins i tot un dia qualsevol també amaga els seus moments estel·lars. Sovint són tan tímids com asseure’s al sofà i engegar el televisor. Si no t’agrada el futbol i et negues a veure programes on una sèrie de éssers cautxutats s’escupen crits i verí a la cara, la oferta es redueix pràcticament a dues possibilitats: TN vespre i deixar-se caure pel 33. Arribat el cap de setmana, quan la rutina cedeixi una mica, recordaràs que vols anar a veure aquella pel·lícula o que hi ha una exposició que no t’hauries de deixar perdre. La literatura, el cinema, les arts, la cultura en general, són una font de sentit crític i un vehicle del pensament, ens fan més lliures enfront a l’abús del poder i del rumb oscil·lant de la societat. Vivim en un món de lleure alienat, jo m’hi incloc, i estem cada dia més lluny de la veritat. La cultura no funciona només com a divertimento, que també, la cultura ens fa prendre consciència de la nostra responsabilitat col·lectiva a través dels simbolisme que la traça sense exigir resultats pràctics. Ens fa tocar el cel, gaudir, riure i plorar, pot semblar poc útil però d’entrada serveix per recordar-nos que estem fets de material sensible, que estem vius, vaja, vius de veritat.

Córrer el rumor a les xarxes que Cinema 3, Ànima i Via llibre tanquen la paradeta i que el contingut no desapareixerà sinó que només ho farà la marca. Que estan treballant en un nou programa amb un format encara per definir. Segons diuen el nou projecte vindrà a ser una mena de contenidor poti-poti de continguts culturals. Tindrà molt present el trasllat a l’àmbit digital perquè han comprovat que els espectadors opten per el servei online TV3 a la carta. Obro parèntesis: No serà que a les hores intempestives de la nit, que és quan emeten aquests programes, el bioritme ens demana dormir i no ens queda cap altre remei que buscar-ho l’endemà online quan ja tornem a ser persones? Tanco parèntesis.

Sigui com sigui, no es tracta de discutir si emetre online o no, sinó d’alertar de l’escassa consideració que es mostra des de dalt per fomentar la curiositat intel·lectual. Agafar els baròmetres d’audiència per prendre la decisió d’acabar amb aquests programes és per mi un error incommensurable; tothom sap que la cultura en aquest país no té massa adeptes, però si l’eradiques, tens la batalla ben perduda, oblida’t dels adeptes potencials. A veure: per què demanen samarretes del Messi els nens? Per què coi sap un nen de vuit anys que la novia del Cristiano està lliure? Resposta: perquè mamen futbol amb un ritme que les de la lliga de l’alletament se’n farien creus de la perfecció de la succió. I a on el veuen el futbol? Bingo, sí senyor, a la tele. No podem treure la cultura de la tele, simplement no podem No jutjaré el programa que encara no existeix, però és que aquests tres ja eren prou vàlids. El Via Llibre ja era una versió descafeïnada d’un programa de llibres molt més intens. A mi m’agradava el d’abans, però entenc que si es tracta de fer extensible la cultura a més gent, s’han d’adaptar els formats, alleugerir nivells, passar imatges ràpides que entrin pels ulls que tenim acostumats als impactes trepidants de la vida moderna. Adaptar-se o morir, però d’aquí a eradicar un programa de cinema, un de llibres i un d’activitats escèniques que funcionaven, hi ha una diferència abismal.

Més enllà d’això, també existim els que consumim cultura en major o menor grau des que tenim ús de raó. Ja ho feien els nostres pares i no tots portem ulleres de pasta ni som crítics irreverents. Som gent normal amb coeficient intel·lectual estàndard a qui simplement ens agrada la cultura i la integrem en el nostre dia a dia, i d’aquests en som uns quants, com a audiència funcionem senyors del 33. Esperem els seus programes amb il·lusió, contents de trobar aquestes càpsules afins, per diminutes que siguin i per golfes que ens les ofrenin programant-les en hores que hauríem d’estar reunits amb la fase rem del nostre son. No ho retallin més, no hi ha cap necessitat de fer-ho. El poti-poti no ens ve de gust. Volem detalls, calma, comprendre, gaudir i aprofundir.

Urgeix programació de qualitat i jo em sentia orgullosa de saber que a ‘ la meva’ n’hi havia. No vull acabar integrada en el ramat d’ovelles en que ens intenta convertir el sistema, només pendents del safareig superficial i fugint de la sensibilitat i el sentit crític.

Jo vull un Jaume Figueras XL que duri el que dura un coi de partit de futbol. Pensin bé aquest nou programa senyors del 33. No subestimin la gran minoria d’espectadors que fins ara tenien i pel que més vulguin, no subestimin mai el poder de la cultura. No ho facin.

Gràcies.

 

4 comments on “Vull un Jaume Figueras XL que duri el que dura un coi de partit de futbol

  1. Molt d’acord en tot!! Jo sóc fan de Jaume Figueres, des del primer dia, mai m’ha cansat…
    Sí, per mi també era molt millor L’hora del lector, però m’empasso Via llibre i gràcies que tractin els llibres per tv.
    No en sé res d’aquests canvis, però, com tu, ja tremolo!!
    Per què no l’envies a l’Ara, a La Vanguardia, a TV3, al Punt Avui, etc…

    Seguiré seguin-t’he.
    Gràcies per No poder dormir!

    M'agrada

  2. subscric 100% el que dius. Encara porto dol per l’hora del lector i ja m’estava acostumant a les pindoletes trepidants del via llibre… ara ens donaran lacasitos de colors i ens diran que és cultura transversal. Quina merda.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s