Comprar uns grams menys de mongeta tendra, no et sabria dir quants. La til·la doble amb el seu gust repulsiu al que ja m’he acostumat abans d’anar a dormir. Enyorar el cafè durant el dia. El silenci de la nit que pesa. Un sol raspall de dents al nostre bany. De la rentadora ja fa setmanes que no surten camises teves. Esperar que el soroll dels nens ompli casa nostra quan arriben de l’escola. Dissimular gairebé amb tothom. Fa dies que estic a la pàgina 179 d’un llibre. No llegeixo. No escric. No ric. El pati trist, pendent del jardiner a qui no recordo mai trucar. La lluita diària i titànica amb les fotos. Conèixer gent que voldria no haver vist mai. Fer el gest de trucar-te per explicar-te que he conegut gent que voldria no haver vist mai. Les fotos que faig als nens i que no sé amb qui compartir si no és amb tu. Imaginar trossos de futur que no entraven en els nostres plans. Els nens parlant de tu en passat. En passat. El petit ritual de dir-te bona nit amb ells abans d’anar a dormir. A quina hora arribes divendres? Calculo que cap a les sis. Mirar la porta tots els divendres cap a les sis. Llevar-me al matí. Agafar aire. Seguir respirant.