Venerar els sants

3075bd10266c6bcc7caf9423a87cb9b8No havíem sucumbit mai a la pressió comercial de la festa. A cap de les famílies, ni a la seva ni a la meva, no hi havia hagut mai la costum de celebrar Sant Valentí. Teníem Sant Jordi però no l’havíem viscut com la festa dels enamorats. Sant Jordi no ens fascinava per l’amor. Sant Jordi era la primera caloreta, passejar, riuades de gent, els llibres i les roses, el bon rotllo perquè sí, l’amor cap a Barcelona, quan Barcelona encara vessava rajolins d’autenticitat. L’amor, però, l’enteníem com un acte íntim entre dues persones i ens costava vestir-lo de festa pública enmig de rams, fotografies amb icones fatigants, bombons o altres edulcorants. Érem més de copa de vi improvisada a la cuina de casa i de tornar a escoltar la nostra cançó sense tenir en compte una data específica. De cançó sí que en teníem una, sense massa sucre en la melodia però plena de la nostra veritat en el to i en la veu afònica del seu cantant.

Sabíem que Sant Valentí no ens estimava gaire, ens ignorava més aviat. No ens agradava adaptar-nos als seus ritmes cadenciosos i passàvem del seu alè carrincló desvergonyits. Als sants els entusiasma que els venerin i nosaltres no ho havíem sabut fer mai.

Malgrat tot, fins fa poc, el febrer era un mes especial perquè fa mil anys havíem començat a ser parella, no pas el catorze, però sí que era febrer i tot estava nevat al nostre voltant. Amb el temps, els nens, la hipoteca, la feina, els defectes que feien gràcia i que després ja no,  jo me n’oblidava de la data perquè tinc un cap molt ple de tot i les dates no m’hi acostumen a cabre mai, però ell, per lluny que jo el pensés, cada any em recordava la neu, el silenci de la muntanya, el blau del cel contra el blanc immaculat. No érem romàntics, no ho érem gens, però teníem una muntanya, una data i una cançó i amb això ja fèiem base per sostenir tot el que vingués.

El seu aniversari, aquest que estranyament ja no tornarem a celebrar, estava bellament col·locat enmig del febrer, i si això li sumem que a mi m’entusiasmava l’hivern, que m’agradava de debò, és fàcil deduir que el febrer era un mes estimat. Ara ja no. L’hivern està dissenyat per a dues persones, com quan demanes un arròs al restaurant i indestriablement es requereix un mínim de dos comensals.

Celebreu Sant Valentí, celebreu tot el que valgui la pena celebrar. No és bonic que el febrer es buidi de significat real, del que es pot palpar, i els fulls del calendari passin com ràfegues volàtils d’un vent fet de records que no tornaran. Venereu, si és que heu de venerar, i per sobre totes les coses, sigui el dia que sigui, estimeu a qui hagueu d’estimar.

 

One comment on “Venerar els sants

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s