Instint animal

IMG_6531Calci. Durant l’última setmana em dedico a rastrejar calci a les etiquetes dels aliments. Un treball de l’escola del meu fill més petit. Repassem què ha menjat i sumem les quantitats de calci i aprenc coses com ara que els cigrons en tenen molt. Ell passa bastant, la veritat, m’agradaria dir-vos que els meus fills acadèmicament parlant són un exemple a seguir, però us enganyaria. Venim a casa sempre carregats de notes que ens avisen que no anem bé, per comportament o perquè no assolim el que hem d’assolir. Escrivim notes de tornada per demanar perdó, del tipus tots som diferents, ni millors ni pitjors, ho sento X, no ho tornaré a fer més. Invertim en professors de repàs, rebutgem medicacions, invertim també en psicòlegs, i acabem els dies amb els cors una mica com panses. Sumem calci, llegim contes, ens mengem les ungles, fem les paus, amanyaguem el gos, reneguem, ens barallem molt, escoltem música boníssima, i parlem de qui ja no hi és i ens prometem que ho farem millor per ell, muntem naus d’Star Wars en cadena i jo multaria al dissenyador del llibret d’instruccions; no fumo, ni bec, ni moltes altres coses, i suposo que això no ajuda davant d’un llibret d’instruccions Lego, o davant d’un pot de cigrons on no es distingeix el calci a la primera.

El temps no ens mima últimament. Ens té atrapats als tres sota una volta esfèrica i preguem a Marvel que els súper herois en massa ens vinguin a rescatar. Tots, la Wonder Woman i tot el seguici de Black Panther, si cal. I aleshores tot d’una és dissabte a la tarda i caminem Rambla Catalunya avall amb aquest teckel hominoide que tenim per gos. Els dic que és el meu carrer preferit i quines són les façanes que més m’agraden. L’adolescent, amb una veu que se li activa només per control remot, diu que ja els ho he explicat trilions de vegades i el petit s’està posant perdut amb una canya de xocolata. L’aturo amb la mà quan rondina perquè si no sé la quantitat de calci de la canya de xocolata no podrà fer l’exercici i li dic que prou, que miri la façana, que la canya serà com de contraban i no l’apuntarem. Que direm que som sans i que mengem quinoa. No es diuen mentides, murmura amb ràbia, i jo faig com qui sent ploure perquè cada vegada més se m’omplen fins al capdamunt parts que ni tinc. I sí, a vegades, dic mentides davant dels meus fills, però mirem les notícies junts i així els compenso amb la veritat. Caminem en silenci i badem amb uns turistes japonesos que escolten atents la seva guia. El meu fill més petit, ple de molles a l’anorac, de sobte pregunta si l’home és l’únic animal mamífer que pensa. M’empasso un joder. Agafo aire i li dic, que just ahir, després de veure les notícies, vaig estar reflexionant una estona i sense saber-ne massa de ciència, vaig deduir que el cervell humà es troba en un estat absolutament embrionari. L’adolescent connecta i ens diu que l’espècie humana encara en té per molt fins tenir el grau superlatiu del pensar intel·ligent i que ho aconseguirà quan sigui capaç de copiar de les altres espècies, del respecte entre elles. Li dono la raó i ho arrodoneixo dient-los que el més segur, és que d’aquí a molts, molts, però molts anys, la religió i la política quedin com a formes arcaiques d’organització i que evolucionin com a pensaments col·lectius que s’assemblaran a la màgia, a la bondat, a la llibertat individual. Que s’aboliran aleshores les classes socials i desapareixerà la desigualtat, i amb ella, tots els mals i totes les guerres. El gran em diu, que ok, que no em passi. Hippie, afegeix. El petit deixa anar alguna cosa sobre Trump, sobre el cul del Trump concretament. Troba hilarant tot el que tingui a veure amb els culs, de la mateixa manera que considera un disbarat tot el que tingui a veure amb la política de Trump. Divendres sense voler, vam veure junts coses a les notícies que potser no els hauria d’haver deixat veure, però la qüestió és que les vam veure i caminem amb Ghouta al cor, patim amb els que a diari es llencen al mar buscant refugi, ens inquieten els tirotejos als instituts, l’imminent canvi climàtic, el poc valor de la vida humana i de tot plegat. El tot plegat ens preocupa molt. És clar que tot això de la política de casa nostra també ho posem sobre la taula sempre des de la neutralitat absoluta, tenen una àvia de cada color, diguéssim, i elles fan i desfan i jo suo sang amb el tema. Sense que jo els hagi de dir res, ells saben què és prioritari, saben que les cases no es poden començar mai per la teulada, i que sense cridar i enllaçar-nos fins les celles per les emergències, no s’arreglarà el més gros, i que mentre el més gros no s’arregli, no deixaran de créixer bolets simptomàtics d’un món que no gira bé. Ho diuen com poden i com saben, amb pinzellades d’aquí i d’allà, conclusions tendres dels seus cervells que encara creuen en Santa Claus, en alienígenes i en una màquina del temps.

Fem mitja volta Rambla amunt, el nostre mamífer pensant preferit, tiba fort per ensumar la soca d’un arbre pres pel seu instint animal. Em pregunto sovint com m’ho faré per tirar endavant aquest parell i fer-los encaixar en un sistema escolar que no els va a mida. Per fer-los somriure més i més fort. Girem per Diagonal i ens esclata a la cara l’últim sol taronja de febrer. Davant nostre, una corrua d’ombres forma una família sencera i impecable que camina, i salta, demanda, i juga. Observem la felicitat dels altres, i m’estimo més que mai els meus fills imperfectes, i em dic que sota la volta esfèrica, mentre esperem que els súper herois ens vinguin a buscar, haurem tingut aquesta conversa i la guardarem com un tresor. I que una altra cosa no, però que mentre jo sigui amb ells, els portaré agafats del clatell de per vida, els ajudaré a ser millor persones, i els potenciaré al màxim el seu instint animal.

 

One comment on “Instint animal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s