Love in March

Érem 8 dones confinades voluntàriament. Era tardor. Hi havia neu. Un bosc estranyament decorat amb escultures d’art contemporani. Una llar de foc, vi negre i una amistat recent i eclèctica. Kristín és poeta i sap llegir les cartes i a mi em va venir aquella cosa poruga de quan em posen al davant els dies que han de venir. Vaig dir que a mi no calia que me les llegís, que gràcies. Com una euga experta va notar-me la por i em va mirar amb els seus ulls enormes rere les ulleres més grosses encara. No worries. Llegia les cartes a totes. L’escriptora búlgara tampoc ho volia. Tenia una mirada trista com una esgarrapada sobre una fusta noble, i com que jo no volia que se’m veiés la mateixa ferida, al final vaig cedir. Era l’última nit. Estàvem totes  tocades per una barreja d’excitació i melancolia del comiat imminent. Vaig pensar que fos el que fos el que m’hagués de dir del futur, m’hi posaria de cara. Va ser més benvolent amb mi que amb les altres. Ho sé. Es va limitar a dir-me coses bones i l’única dolenta acabava anant bé, sempre i quan jo hi posés de la meva part. És una dona tosca però immensament humana, la Kristín, i té un riure de geganta; el seu és un riure encomanadís que  t’arrossega a un món tel·lúric i que et sobrepassa si no vas en compte, però quan riu també se li veuen les traces de tendresa que algun dia devia escampar per si mai havia de desfer el camí de donassa i recollir-se allà d’on venim totes.

I see one love. Va dir mirant una carta. There will be one love in March, I guess. Yes, March. A short love but a good one. Jo vaig dissimular com si un amor al març fos el més normal que podia passar-me, com si un amor nou fos una possibilitat. I espartana com soc amb mi mateixa, vaig fer veure que m’interessava més per allò altre, allò dolent que m’havia dit que es podia arreglar i vaig arxivar l’aire fresc en algun lloc amagat de la llum del sol. March. Love. Short. Good. El món encara era un lloc que funcionava amb agendes. Hi havia molta feina programada i més encara per programar. Hi havia viatges, alguns els vaig fer, d’altres han quedat en suspensió, com el món, com els cérvols de la vall del riu Hudson, com la vida que hi havia fora. A les agendes no hi anotàvem ni la calma ni la seguretat de les rutines. No sabíem que la teníem. No ho sabíem que la volíem.

Que la poeta islandesa és una bona lectora de cartes ho sé pels ulls esbatanats de les altres quan els deia amb el seu anglès parlat a cops de destral islandesa, què els vindria a sobre, què els mancaria i què els sobraria. Però res del que em va dir s’ha fet realitat. Una qüestió de diners que s’estava complint al peu de la lletra ha quedat escapçada com una cua de sargantana que encara fa giragonses un cop separada del cos. I l’amor petit i bo? El tarot ignora les pandèmies o les pandèmies ignoren el tarot. O bé és l’amor el que ens ignora a tots fart de que el reinventem?

Out of Africa, les memòries de l’autora danesa Karen Blixen, comença amb una frase que fa com un eco: I had a farm in Africa, at the foot of the Ngong Hills, i jo que faig collage amb el que bonament puc aquests dies, sento amb el mateix eco i cadència la veu de la poderosa Kristín Ómarsdóttir: there will be one love in March, I guess. Yes, March. A short love but a good one. Avui m’he llevat i tot d’una ja era abril.

3 comments on “Love in March

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s