Vés al contingut
  • Home
  • Anatomia de les distàncies curtes
  • Blog
  • Sobre mi
  • Lectures
  • AGENDA
  • Facebook
  • Twitter

Marta Orriols

nopucdormir

Love in March

Érem 8 dones confinades voluntàriament. Era tardor. Hi havia neu. Un bosc estranyament decorat amb escultures d’art contemporani. Una llar de foc, vi negre i una amistat recent i eclèctica. Kristín és poeta i sap llegir les cartes i a mi em va venir aquella cosa poruga de quan em posen al davant els dies […]Read Post ›

Notes sobre escriptura

Detesto els diumenges des de que existeixen. Soc més clixé que persona, ho sé i ho assumeixo. Les botigues tancades, el barri que queda buit, veure famílies senceres que pugen al cotxe mentre el meu gos, el que havia promès que mai tindria en un pis a Barcelona, s’entesta a ensumar la soca d’un arbre […]Read Post ›

Taxi

Dimarts (de la setmana abans del taxi) Va ser després d’una presentació; hi havia una cua llarga de gent que no coneixia i que esperava pacient que els signés el llibre. Li va tocar el torn a ella, alta, prima amb un abric de color del cafè amb llet. Les ulleres li donaven el mateix […]Read Post ›

Porpra

No sé què van fer amb mi els meus pares que sempre he odiat Setmana Santa, o més ben dit, l’he temuda. Guardo dos records que bé podrien aportar-me alguna pista d’això que ni busco per la mandra que embolica aquests dies festius que tan poc m’agraden. Un record m’encasta en un mur d’una paret […]Read Post ›

Instint animal

Calci. Durant l’última setmana em dedico a rastrejar calci a les etiquetes dels aliments. Un treball de l’escola del meu fill més petit. Repassem què ha menjat i sumem les quantitats de calci i aprenc coses com ara que els cigrons en tenen molt. Ell passa bastant, la veritat, m’agradaria dir-vos que els meus fills […]Read Post ›

Ahir, però sobretot demà

  Escric per la incapacitat de pensar d’una manera ordenada des d’ahir. Per molt que la tristesa no sigui l’emoció que buscava el 51% del cens pel sí, la tristesa s’imposa avui dins meu i dins del 100% del cens, traspassa la frontera del referèndum i s’instal.la dins el marc de la humanitat, perquè per […]Read Post ›

Crònica d’una revolució anunciada

  M’he llevat més adormida del compte, se m’ha encallat la càpsula dins la cafetera i com cada matí he rondinat i m’he repetit que avui mateix em compro una Oroley i abandono les càpsules. M’he pres el cafè revisant les notícies al mòbil. No havia passat encara res, si és que tot el que […]Read Post ›

Ionqui del no res

Les estones que passes penjada a la xarxa delaten la mesura de la teva soledat. Val més parlar amb propietat i no amagar-te’n. El quart d’hora matutí que dedicaves al cafè i a decidir qui anava a buscar a qui, qui comprava què i altres brossetes que no sabies que enyoraries amb aquesta ànsia que […]Read Post ›

Un petó al front, Carles…

A LA MEMÒRIA DE CARLES CAPDEVILA Per tu, Eva. Havia passat una setmana, no n’estic del tot segura perquè va ser quan el calendari es va alterar d’una manera irreversible i una nebulosa feixuga va venir per quedar-se. Abans que baixin els ànims, Carles, dir-te que pels que ens quedem aquí, la nebulosa es va […]Read Post ›

Sincronies perverses

Tinc febre. Fred i calor i aquestes coses. Mal cos, tremolors a estones i un avorriment immens. Sincronies perverses. Escolto Cat Power i em pregunto si algú amb aquesta veu deu tenir mai febre. Estic segura que no. Jo de gran vull ser ella, no per ser immune a la febre sinó per la veu […]Read Post ›

Navegació d'entrades

← Entrades més antigues

Entra el teu e-mail per seguir el blog i rebre notificacions per correu

Join 4.776 other followers

Follow me on Twitter

Els meus tuits

Pàgines

  • AGENDA
  • Anatomia de les distàncies curtes
  • Blog
  • Lectures
  • Molt aviat a la meva vida, ja va ser massa tard. “L’Amant”, Marguerite Duras
  • Sobre mi
Bloc a WordPress.com.
Cancel·la

 
S'estan carregant els comentaris...
Comentari
    ×