Érem 8 dones confinades voluntàriament. Era tardor. Hi havia neu. Un bosc estranyament decorat amb escultures d’art contemporani. Una llar de foc, vi negre i una amistat recent i eclèctica. Kristín és poeta i sap llegir les cartes i a mi em va venir aquella cosa poruga de quan em posen al davant els dies […]Read Post ›
Detesto els diumenges des de que existeixen. Soc més clixé que persona, ho sé i ho assumeixo. Les botigues tancades, el barri que queda buit, veure famílies senceres que pugen al cotxe mentre el meu gos, el que havia promès que mai tindria en un pis a Barcelona, s’entesta a ensumar la soca d’un arbre […]Read Post ›
Dimarts (de la setmana abans del taxi) Va ser després d’una presentació; hi havia una cua llarga de gent que no coneixia i que esperava pacient que els signés el llibre. Li va tocar el torn a ella, alta, prima amb un abric de color del cafè amb llet. Les ulleres li donaven el mateix […]Read Post ›
No sé què van fer amb mi els meus pares que sempre he odiat Setmana Santa, o més ben dit, l’he temuda. Guardo dos records que bé podrien aportar-me alguna pista d’això que ni busco per la mandra que embolica aquests dies festius que tan poc m’agraden. Un record m’encasta en un mur d’una paret […]Read Post ›
Calci. Durant l’última setmana em dedico a rastrejar calci a les etiquetes dels aliments. Un treball de l’escola del meu fill més petit. Repassem què ha menjat i sumem les quantitats de calci i aprenc coses com ara que els cigrons en tenen molt. Ell passa bastant, la veritat, m’agradaria dir-vos que els meus fills […]Read Post ›
Escric per la incapacitat de pensar d’una manera ordenada des d’ahir. Per molt que la tristesa no sigui l’emoció que buscava el 51% del cens pel sí, la tristesa s’imposa avui dins meu i dins del 100% del cens, traspassa la frontera del referèndum i s’instal.la dins el marc de la humanitat, perquè per […]Read Post ›
M’he llevat més adormida del compte, se m’ha encallat la càpsula dins la cafetera i com cada matí he rondinat i m’he repetit que avui mateix em compro una Oroley i abandono les càpsules. M’he pres el cafè revisant les notícies al mòbil. No havia passat encara res, si és que tot el que […]Read Post ›
Les estones que passes penjada a la xarxa delaten la mesura de la teva soledat. Val més parlar amb propietat i no amagar-te’n. El quart d’hora matutí que dedicaves al cafè i a decidir qui anava a buscar a qui, qui comprava què i altres brossetes que no sabies que enyoraries amb aquesta ànsia que […]Read Post ›
A LA MEMÒRIA DE CARLES CAPDEVILA Per tu, Eva. Havia passat una setmana, no n’estic del tot segura perquè va ser quan el calendari es va alterar d’una manera irreversible i una nebulosa feixuga va venir per quedar-se. Abans que baixin els ànims, Carles, dir-te que pels que ens quedem aquí, la nebulosa es va […]Read Post ›
Tinc febre. Fred i calor i aquestes coses. Mal cos, tremolors a estones i un avorriment immens. Sincronies perverses. Escolto Cat Power i em pregunto si algú amb aquesta veu deu tenir mai febre. Estic segura que no. Jo de gran vull ser ella, no per ser immune a la febre sinó per la veu […]Read Post ›
