No sé què van fer amb mi els meus pares que sempre he odiat Setmana Santa, o més ben dit, l’he temuda. Guardo dos records que bé podrien aportar-me alguna pista d’això que ni busco per la mandra que embolica aquests dies festius que tan poc m’agraden. Un record m’encasta en un mur d’una paret […]Read Post ›
Calci. Durant l’última setmana em dedico a rastrejar calci a les etiquetes dels aliments. Un treball de l’escola del meu fill més petit. Repassem què ha menjat i sumem les quantitats de calci i aprenc coses com ara que els cigrons en tenen molt. Ell passa bastant, la veritat, m’agradaria dir-vos que els meus fills […]Read Post ›
Escric per la incapacitat de pensar d’una manera ordenada des d’ahir. Per molt que la tristesa no sigui l’emoció que buscava el 51% del cens pel sí, la tristesa s’imposa avui dins meu i dins del 100% del cens, traspassa la frontera del referèndum i s’instal.la dins el marc de la humanitat, perquè per […]Read Post ›
M’he llevat més adormida del compte, se m’ha encallat la càpsula dins la cafetera i com cada matí he rondinat i m’he repetit que avui mateix em compro una Oroley i abandono les càpsules. M’he pres el cafè revisant les notícies al mòbil. No havia passat encara res, si és que tot el que […]Read Post ›
Les estones que passes penjada a la xarxa delaten la mesura de la teva soledat. Val més parlar amb propietat i no amagar-te’n. El quart d’hora matutí que dedicaves al cafè i a decidir qui anava a buscar a qui, qui comprava què i altres brossetes que no sabies que enyoraries amb aquesta ànsia que […]Read Post ›
A LA MEMÒRIA DE CARLES CAPDEVILA Per tu, Eva. Havia passat una setmana, no n’estic del tot segura perquè va ser quan el calendari es va alterar d’una manera irreversible i una nebulosa feixuga va venir per quedar-se. Abans que baixin els ànims, Carles, dir-te que pels que ens quedem aquí, la nebulosa es va […]Read Post ›
Tinc febre. Fred i calor i aquestes coses. Mal cos, tremolors a estones i un avorriment immens. Sincronies perverses. Escolto Cat Power i em pregunto si algú amb aquesta veu deu tenir mai febre. Estic segura que no. Jo de gran vull ser ella, no per ser immune a la febre sinó per la veu […]Read Post ›
No havíem sucumbit mai a la pressió comercial de la festa. A cap de les famílies, ni a la seva ni a la meva, no hi havia hagut mai la costum de celebrar Sant Valentí. Teníem Sant Jordi però no l’havíem viscut com la festa dels enamorats. Sant Jordi no ens fascinava per l’amor. Sant […]Read Post ›
Si miro enrere i penso quan va començar tot plegat, no sé trobar el moment exacte. M’he fet una imatge de mi mateixa escrivint a les nits, quan els nens eren molt més petits i la feina devorava totes les hores diürnes, i això és el que més recordo: l’instant abans d’asseure’m a l’escriptori, sense […]Read Post ›
Hi ha una jo malpensada, recalcitrant lectora entre línies, encaparrada a trobar dobles i triples sentits a tot, de la que m’agradaria allunyar-me, si més no una temporada, ara que s’acosta l’estiu i els aires comencen a traspuar frescor, vacuïtat i lleugeresa. Seria feliç mantenint una conversa animada sense emportar-me-la després al llit transformada en […]Read Post ›
