Les estones que passes penjada a la xarxa delaten la mesura de la teva soledat. Val més parlar amb propietat i no amagar-te’n. El quart d’hora matutí que dedicaves al cafè i a decidir qui anava a buscar a qui, qui comprava què i altres brossetes que no sabies que enyoraries amb aquesta ànsia que […]Read Post ›
A LA MEMÒRIA DE CARLES CAPDEVILA Per tu, Eva. Havia passat una setmana, no n’estic del tot segura perquè va ser quan el calendari es va alterar d’una manera irreversible i una nebulosa feixuga va venir per quedar-se. Abans que baixin els ànims, Carles, dir-te que pels que ens quedem aquí, la nebulosa es va […]Read Post ›
Tinc febre. Fred i calor i aquestes coses. Mal cos, tremolors a estones i un avorriment immens. Sincronies perverses. Escolto Cat Power i em pregunto si algú amb aquesta veu deu tenir mai febre. Estic segura que no. Jo de gran vull ser ella, no per ser immune a la febre sinó per la veu […]Read Post ›
No havíem sucumbit mai a la pressió comercial de la festa. A cap de les famílies, ni a la seva ni a la meva, no hi havia hagut mai la costum de celebrar Sant Valentí. Teníem Sant Jordi però no l’havíem viscut com la festa dels enamorats. Sant Jordi no ens fascinava per l’amor. Sant […]Read Post ›
Si miro enrere i penso quan va començar tot plegat, no sé trobar el moment exacte. M’he fet una imatge de mi mateixa escrivint a les nits, quan els nens eren molt més petits i la feina devorava totes les hores diürnes, i això és el que més recordo: l’instant abans d’asseure’m a l’escriptori, sense […]Read Post ›
Hi ha una jo malpensada, recalcitrant lectora entre línies, encaparrada a trobar dobles i triples sentits a tot, de la que m’agradaria allunyar-me, si més no una temporada, ara que s’acosta l’estiu i els aires comencen a traspuar frescor, vacuïtat i lleugeresa. Seria feliç mantenint una conversa animada sense emportar-me-la després al llit transformada en […]Read Post ›
Em sap greu si t’esguerro l’estona del cafè o el cigarret de havent dinat, però hi ha veritats que incomoden i perspectives de veritat que encara angoixen més. Petoneges els fills abans d’entrar a l’escola; potser en tens un de granadet que ja passa vergonya i t’accepta un petó ràpid una cantonada abans de creuar, […]Read Post ›
Avui Has repassat de dalt a baix la noia que t’ha atès a l’òptica; segons dius, li has envejat l’aplom professional, però si ets sincera amb tu mateixa saps que era una enveja poc sana relacionada amb la lluminositat de la seva pell de vint anys i altres coses que no responien encara a la […]Read Post ›
Diuen els professionals, els que des de fa uns mesos et pessiguen per fer-te caminar per la realitat, aquests mateixos diuen que a partir d’ara el guió de la teva vida l’escrius sola. Fa dies i setmanes i mesos que t’ho han dit, i fa dies i setmanes i mesos que procures visualitzar el guió […]Read Post ›
Torno a dormir a les nits. És un fet. Dormo tan profundament que ni tan sols somio. Jo sóc d’aquelles persones que somien molt. D’aquelles que somiaven molt, perdó, i que hores més tard recordava bocins del somni i procurava no oblidar-lo. Que l’explicava a qui creia que li podria interessar. N’escrivia algun fragment si […]Read Post ›
