Si miro enrere i penso quan va començar tot plegat, no sé trobar el moment exacte. M’he fet una imatge de mi mateixa escrivint a les nits, quan els nens eren molt més petits i la feina devorava totes les hores diürnes, i això és el que més recordo: l’instant abans d’asseure’m a l’escriptori, sense […]Read Post ›
Hi ha una jo malpensada, recalcitrant lectora entre línies, encaparrada a trobar dobles i triples sentits a tot, de la que m’agradaria allunyar-me, si més no una temporada, ara que s’acosta l’estiu i els aires comencen a traspuar frescor, vacuïtat i lleugeresa. Seria feliç mantenint una conversa animada sense emportar-me-la després al llit transformada en […]Read Post ›
Em sap greu si t’esguerro l’estona del cafè o el cigarret de havent dinat, però hi ha veritats que incomoden i perspectives de veritat que encara angoixen més. Petoneges els fills abans d’entrar a l’escola; potser en tens un de granadet que ja passa vergonya i t’accepta un petó ràpid una cantonada abans de creuar, […]Read Post ›
Avui Has repassat de dalt a baix la noia que t’ha atès a l’òptica; segons dius, li has envejat l’aplom professional, però si ets sincera amb tu mateixa saps que era una enveja poc sana relacionada amb la lluminositat de la seva pell de vint anys i altres coses que no responien encara a la […]Read Post ›
Diuen els professionals, els que des de fa uns mesos et pessiguen per fer-te caminar per la realitat, aquests mateixos diuen que a partir d’ara el guió de la teva vida l’escrius sola. Fa dies i setmanes i mesos que t’ho han dit, i fa dies i setmanes i mesos que procures visualitzar el guió […]Read Post ›
Torno a dormir a les nits. És un fet. Dormo tan profundament que ni tan sols somio. Jo sóc d’aquelles persones que somien molt. D’aquelles que somiaven molt, perdó, i que hores més tard recordava bocins del somni i procurava no oblidar-lo. Que l’explicava a qui creia que li podria interessar. N’escrivia algun fragment si […]Read Post ›
Comprar uns grams menys de mongeta tendra, no et sabria dir quants. La til·la doble amb el seu gust repulsiu al que ja m’he acostumat abans d’anar a dormir. Enyorar el cafè durant el dia. El silenci de la nit que pesa. Un sol raspall de dents al nostre bany. De la rentadora ja fa […]Read Post ›
Avui és un dia com qualsevol altre. Matinada moguda, el despertador i jo que funcionem amb tempos diferents, dues de sucre moreno al cafè, una de pediatre, dues de trajecte gèlid de moto direcció feina: córrer, contesta, truca, anota, tradueix, discuteix, empassa, somriu, un altre cafè, blablabla, dina, recupera hores pediatre, torna cagant llets (perdó […]Read Post ›
Estem sols, més sols que la una i tenim por, una por fosca i tèrbola que ens empeny a buscar companyia i a resseguir les lletres majúscules d’això que diem que som: humans. El meu fill petit es desperta cada maleïda matinada entre les tres i les quatre. Entre les tres i les quatre jo […]Read Post ›
Això vindria a ser un exercici de supervivència malgrat tenir tota la pinta de confessió (que també): Fa molt de temps vaig llegir un tuit no recordo de qui, que resava “la meva por és no tenir res a dir” i automàticament em vaig posar vermella; no vermell-carmesí, no vermell-maduixa, no tenia res a veure […]Read Post ›
